Crítica / Queridísimos verdugos
Els botxins oblidats

I dic “tema” entre cometes perquè no sé com expressar la sensació de desolació i rabia que l’espectador té quan acaba de visionar el film. (…) Per a mi, alló que més em va irritar del film es la seva manca total de demagogia tot i que, no cal dir-ho el “tema” hi abocava. Ni la mort de Puig Antich –la sala del cinema va quedar en un silenci total i colpidor quan la pantalla ens donà, sense comentaris, la noticia periodística de la mort d’aquest anarquista cátala; ni l’entrevista feta als pares del soldat executat a Valencia, quan aquest ja era mort; ni la mateixa presentació dels tres botxins, són utilitzats per a aconseguir efectes emotius inmediats en l’espectador. (…)Aquesta absència de demagogia situa l’espectador en un atzucac: no hi ha escapatoria posible i cat mirar de fit a fit la pantalla i escoltar les explicacions de botxins, advocats i metges que parlen de com aquell altre, tenia una paranoia provocada per una sífilis; com l’altre va a matar per poder comprar un vestit de núvia per a la seva promesa.

Aparentment, el públic riu massa cops al llarg de la projecció. Però és la necessitat d’un procés catàrtic que ens allunyi d’allò que estem veient per a tornat-hi després, fatalment.